L’ avenç cap a la sobirania dels Països Catalans, capitalitza la Diada de Mallorca

El 31 de desembre ha esdevingut des de fa uns anys la tradicional Diada de Mallorca. Enguany, els actes commemoratius de la conquesta de l’illa pel rei Jaume I, s’emmarquen en l’horitzó cap a la sobirania dels Països Catalans. Reproduïm la relació dels actes que el portal Llibertat.cat ha publicat.

‘De l’autonomia a la Sobirania‘ és el lema que ha triat la Plataforma 31 de Desembre per la tradicional manifestació amb motiu de la Diada de Mallorca.

Enguany la manifestació serà el dimecres 30 de desembre i començarà a les 18:00 i com cada any, sortirà del passeig des Born, i després de recórrer diversos carrers del centre de Palma, conclourà a la plaça del Patins.

Al final del recorregut, Pere Sànchez, director del documental “La Resistència”, serà l’encarregat de llegir el manifest reivindicatiu d’enguany.

Els Convocants de la Manifestació volen centrar les reivindicacions de la Diada 2015 en tres eixos:

1. La reivindicació del 31 de desembre com l’autèntica Diada de Mallorca; 2. El dret a decidir de Mallorca, així com de la resta dels Països Catalans i 3. Un finançament just per a les Illes Balears.

La manifestació clourà amb un concert organitzat per Ona Mediterrània, a la mateixa plaça dels Patins, amb l’actuació de les formacions musicals Al Mayurqa, Mobeim i Xarxa.

Les entitats que formen part de la Plataforma 31 de desembre són: l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. l’Ateneu Pere Mascaró, Esquerra Republicana., Fundació Emili Darder, Grup Blanquerna., Joves d’Esquerra Republicana, MÉS Joves, MÉS per Mallorca, STEI Intersindical i Unió Obrera Balear.

Sóller

Aquest diumenge, a partir de les 20h la Comissió 31D a Sóller organitza el ja tradicional acte per la diada de Mallorca. Enguany, l’acte consistirà en una encesa de torxes a Plaça amb la lectura d’un manifest i amb una ballada amb el grup Al-Mayurqa. Hi haurà torrada per sopar amb opció vegetariana, amb postres i begudes. Si plou, l’acte es farà al Col·legi Sant Vicenç de Paül.

Felanitx

Ahir a Felanitx, el SEPC i l’Assemblea Jove de Felanitx, amb la col·laboració de Bloc per Felanitx, van organitzar una jornada festiva i reivindicativa on la glossa i la cançó han esdevingut l’eix vertebral.

Amb el títol, ‘Feim Diada, Feim poble’, l’acte, va començar a les 18:00 hores a ‘Sa Font’ de Felanitx, amb actuacions dels glossadors Maribel i Mateu Xurí. El recital va continuar amb nadales interpretades per Marcel Pitch i Càndid. El concert, va cloure amb les actuacions de Fonoi, Garanya i Metacorc.

l’esquerra alternativa i anticapitalista

Per la seva banda, col·lectius de l’àmbit de l’esquerra alternativa i anticapitalista sota el Bloc d’Unitat Popular han fet públic els actes de la Diada d’enguany, així com el manifest ‘Construïm la Unitat Popular‘. Xerrades, música, trobades, etc., que se celebraran arreu de Mallorca, serviran per reivindicar l’esperit del sobiranisme i la identitat nacional de les Illes. L’agenda dels actes és la següent:

Palma

27D: Xerrada ‘Independència perquè? Com? A canvi de què?’. L’acte, organitzat per Arran Mallorca, se celebrarà al Casal Voltor Negre a les 19:00 hores.

29D: ‘Festa de la Diada’ al Teatre Sans a partir de les 19:00 hores. Es celebrarà un acte de la CUP Palma que comptarà amb la intervenció del diputat i líder de la CUP, Antoni Baños.

30D: Acte Polític CUP+EIM a la Plaça del Tub. Dinar popular a les 12 hores a l’ecoxarxa. Manifestació unitària a les 18.00 hores al passeig del Born. Concert a la plaça dels Patins.

Manacor

28D: Manifestació Juvenil a les 18.00 hores a la Plaça Sant Jaume. Ho organitza Arran-SEPC; Gala Popular organitzada per Endavant a l’Espai na Camel·la.

Vilafranca

27D: Xocolatada i Nadales Populars al Casal d’Entitats a les 19.30 hores. L’acte està organitzat per Pla de Mallorca en Marxa.

PER UN ESPAI COMUNICATIU EN CATALÀ

Des de finals d’octubre la xarxa Enllaçats per la Llengua està difonent un Manifest per un Espai Comunicatiu en Català que ja han donat suport més d’una vuitantena de col·lectius, organitzacions i entitats d’arreu dels Països Catalans. Es reclama la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua.

El Manifest posa l’accent en què en els darrers temps no hi hagut ”cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català”, on la situació és realment preocupant. Al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d’IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d’IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana. “Contràriament a la presència de mitjans públics i privats en castellà, que és aclaparadora i l’Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació”.

El manifest insta els governs corresponents a reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana. Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa. I fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. Així mateix insta igualment a “establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual”.

Alhora exigeix al govern de l’Estat espanyol que, “com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua –que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets– tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà”.

El manifest ja ha rebut més d’una vuitantena d’adhesions d’entitats com ACPV, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, La Bressola, Escola Valenciana, Intensindical Valenciana, Intersindical-CSC, USTEC, Plataforma per la Llengua, Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, CAL, etc (veure el llistat d’entitats, que no para de crèixer sota el text del Manifest).

Espai Mata de Jonc també ha aprovat donar suport al Manifest per un espai comunicatiu en català arreu de tot el nostre àmbit nacional complet.

En breu els impulsors del manifest faran pública una relació de suports individuals i de personalitats.

Som un sol poble

Reproduïm un article conjunt de Cristòfor Soler (ASM) i Antoni Infante (PDaD del País Valencià)

Antoni Infante (esquerra) i Cristòfol Soler (dreta).

La ruptura democràtica a Catalunya i la declaració d’ independència ha de fer-se amb una visió i una perspectiva de Països Catalans.

Una de les més clares conseqüències de l’apoderament popular i de la recuperació del dret a decidir és el fet de poder pensar per nosaltres mateixos sense l’obligatorietat de pensar-nos sempre sota paradigmes aliens. Així, al reconèixer-nos com a poble, emergeixen amb tota plenitud, les nostres arrels, les nostres continuïtats i el nostre desig de ser. També però, apareixen amb claredat els elements exògens que intenten constantment que pensem com a poble immadur, mancat dels elements mínims necessàries per a poder exercir la nostra independència.

Els Països Catalans portem més de 300 anys resistint contra un relat imposat que nega la nostra realitat nacional, que tot i diversa és clarament unitària. Ens han imposat unes separacions que han afavorit l’assimilació fragmentada a una realitat nacional aliena i negadora dels nostres trets nacionals, culturals, socials i econòmics, alhora que forçaven uns lligams que van nàixer de la imposició i que alimenten amb tergiversacions interessades i amb banalitzacions folcloritzades.

Ara, quan Catalunya, una part del nostre poble, es troba en ple procés de ruptura democràtica contra totes aquestes imposicions, i s’encamina amb força i determinació cap a la construcció de les estructures d’estat que garantiran la seva independència, volem que es tinga present la totalitat de la nostra nació. Som conscients que el grau de consciencia política en cadascú dels nostres territoris impossibilita a hores d’ara que el procés de Catalunya puga ser d’aplicació mecànica també a la resta. Nogensmenys volem i demanem que la tasca legislativa que està creant el nou corpus jurídic tinga present sense cap gènere de dubtes que la llibertat de Catalunya sols és una part de la llibertat del conjunt nacional.

Com a connacionals hem practicat la solidaritat i continuarem fent-ho sempre que calgui. També en som conscients que la mateixa solidaritat també l’hem tinguda i la tindrem sempre que ho necessitem. De fet ha sigut la solidaritat en la lluita comuna per continuar sent una nació la que ha possibilitat la nostra permanència en la història. El procés de pressa de consciencia individual i col·lectiva fa de totes i tots nosaltres persones independents de facto. Des de aquesta independència de criteri volem que es tinga ben present que tant des de les Illes Balears com des del País València (i suposem que des de la resta de territoris), les persones i entitats que lluitem per la independència volem veure recollit a la nova constitució catalana que la nostra nació són els Països Catalans i que treballem per una república federativa que els englobe.

En aquesta hora, no hem d’assumir el relat imposat ni les propostes conciliadores que sempre acaben treballant a benefici del manteniment de la nostra submissió nacional. El balanç de riscos i oportunitats no pot frenar el nostre procés d’apoderament. Les tàctiques de curta volada mai han alliberat cap poble. Ara i ací amb tota modèstia però també amb tota l’energia que emana de les nostres lluites per ser afirmem que som un sol poble.

Cristòfol Soler, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, ASM.

Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD.

Referents, de David Pagès, un repàs a 40 personalitats dels Països Catalans

Ha aparegut aquesta tardor l’obra “Referents”, de David Pagès, filòleg, docent i periodista gironí, publicat per Curbet Edicions. El llibre inclou interessants entrevistes fetes a 40 personalitats dels Països Catalans. Quaranta personalitats dels Països Catalans que ens parlen amb veu pròpia, algunes d’aquestes veus a vegades ja desaparegudes i altres que encara són ben presents. Com les del lingüista Francesc Ferrer, el doctor Broggi. Salvador Giner o Ainaud de Lasarte, Aina Moll, Isidor Marí, Eliseu Climent o Llorenç Planes en són alguns exemples dels personatges retratats.

L’ASM promourà consultes sobiranistes i la construcció de la República Federal dels Països Catalans

L’ASM ha decidit engegar un procés d’independència a les Illes.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) en la seva darrera assemblea de finals d’octubre, en el Monestir de la Real, ha aprovat d’iniciar un procés de consultes sobiranistes en els diversos pobles i un referèndum per decidir el futur de l’Arxipèlag. Igualment elaborarà una ponència programàtica que apunta a la construcció d’una República Federal dels Països Catalans. La trobada de l’ASM ha aplegat més d’una setantena de persones i ha servit per aprovar la renovació de diversos membres de la secretaria de l’ASM.

A l’esborrany presentat sobre el model de país de la República Federal dels Països Catalans que proposarà l’ASM, prioritza la petita i mitjana empresa com a motor del desenvolupament econòmic. També advocarà per la multiculturalitat des del reconeixement del català com a llengua pròpia. El procés d’accés a la independència es prioritzarà que cada illa segueixi el seu camí i es garantirà la plena autonomia de cada illa.

A curt termini l’ASM s’ha proposat de créixer sectorialment a través de la implantació en els pobles i sobretot a les barriades de Palma. S’engegaran campanyes informatives i s’intentarà arribar a més actors socials i econòmics.

Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, present aquests dies a Mallorca, ha destacat que des de Barcelona s’ajudarà a continuar aquest camí, sempre des del respecte a l’autonomia orgànica, per tal d’arribar a conformar un mateix estat.

Suport a la independència del Principat, la República Catalana i els Països Catalans des de Menorca

Menorquins Països Catalans

El manifest ‘Menorquins pels Països Catalans‘ signat per tres organitzacions menorquines, el Partit Socialista de Menorca (PSM), Iniciativa Verds Menorca-Equo (IVM-Equo) i Esquerra Republicana de Menorca (ER-Menorca), advoca per la construcció dels Països Catalans i dóna suport al procés independentista que viu el Principat i que a les properes eleccions del 27S suposa ‘una data històrica per als catalans’: El text del manifest assegura que ‘Com a menorquins, no podem ignorar la importància dels moviments polítics que viu una part de la nostra nació’ i afirma que “les eleccions són vistes com un ‘exercici democràtic que constituirà l’avantguarda de l’alliberament nacional dels Països Catalans’.

El manifest aposta perquè el procés independentista que viu el Principat vagi acompanyat del ‘reconeixement del poble català (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó)’. El manifest, segons les tres primeres formacions signants, té per finalitat d’esdevenir un moviment transversal, impulsat per la societat civil, que s’acabi constituint en una Assemblea Sobiranista de Menorca. recordem que a les Illes ja funciona l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i a Eivissa hi ha la plataforma Eivissa pel Dret a Decidir.

A l’acte de presentació del manifest va assisitir l’actual conseller de Cultura de l’illa per a Més per Menorca, Miquel Àngel Maria, el qual va contraposar ‘les mancances democràtiques i la visió centralista i uniformitzadora’ del govern espanyol al ‘projecte de futur’ que representava, deia, el ‘procés constituent republicà català’. Els signants del manifest asseguraren que ‘Com a menorquins no podem ignorar allò que passa a una part de la nostra nació, que és la catalana’. D’aquesta manera les forces sobiranistes s’afegeixen -i amb empenta- a l’impuls de processos semblants al del Principat en la recerca de la llibertat comuna.

Defensa dels Països Catalans des del Maestrat

Seixanta-dues personalitats del Maestrat han fet pública la defensa del terme ‘Països Catalans’, i han condemnat ‘l’atac flagrant cap a la llibertat d’expressió que representa la criminalització del terme i de les persones que el fem servir, en la nostra vida diària, per a referir-nos a una unitat geohistòrica, cultural i lingüística, de la qual ens sentim partícips’.

El manifest ’62 del Maestrat’ recorda que va ser un valencià, Benvingut Oliver, l’inventor del terme i que va ser un altre valencià, Joan Fuster, qui el va fer popular. Els signants del manifest han obert una pàgina web des de la qual és possible adherir-s’hi.

Entre els signants hi ha professors com ara Marc Antoni Adell i Vicent Brotons; actors i músics com Francesc Añó, Josep Bordes i Jordi Sanç; periodistes i escriptors com Alícia Coscollano i Adrià Garcia; el membre de la comissió executiva de Comissions Obreres Vicent Coll i Vicent Pitarch, delegat del IEC i històric dirigent valencianista.

Declarem Sant Joan (24 de juny) Festa Nacional dels Països Catalans

DECLARACIÓ PÚBLICA EN SUPORT A DECLARAR LA FESTA DE SANT JOAN COM A FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

ESPAI MATA DE JONC impulsem aquesta iniciativa per tal que els nostres nous ajuntaments, grups municipals, regidors i regidores declarin la Festa de Sant Joan, el 24 de juny, com a Festa Nacional dels Països Catalans. Una iniciativa simbòlica però que hauria d’ empènyer a aprofundir les relacions, els vincles i les polítiques comunes del món local arreu dels Països Catalans i a la vertebració de la nació completa.

–Un cop transcorregut el 24M ens trobem amb un mapa polític local a Catalunya d’ àmplies majories sobiranistes i arreu dels Països Catalans hi ha un nombre significatiu de regidors i regidores sensibles al foment dels vincles culturals, socials, històrics i econòmics entre els nostres territoris. Favorables a estendre-hi relacions de tota mena.

– Coincidint amb la propera celebració de la Festa de Sant Joan, creiem arribat el moment de fer una passa efectiva endavant amb la voluntat d’estrènyer els llaços comuns, començant pel món local dels nostres pobles, viles i ciutats. Presentant arreu on sigui possible mocions favorables adeclarar el 24 de juny com a Festa Nacional dels Països Catalans. Una moció carregada de simbolisme, però que pot empènyer a impulsar nous projectes i noves iniciatives i, sobretot, una activa política de relacions i agermanents poble a poble, vila a vila arreu dels nostres territoris.

Continua llegint →

INDEPENDÈNCIA I PAÏSOS CATALANS a debat

Amb l’avenç del procés sobiranista estem vivint un moment transcendent pel conjunt del país, i dues dates electorals marcaran sobre manera l’agenda política dels pròxims mesos: el 24 de maig amb les eleccions municipals i als Parlaments del País Valencià i les Illes. I, molt especialment, les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.

Espai Mata de Jonc organitza el pròxim 28 d’abril, a les 19,30 h, un acte a l’ Espai Vilaweb (c/Ferlandina,43 de Barcelona) en què donarem la paraula a les dues organitzacions polítiques (CUP i ERC) que -per ara- han signat el nostre Manifest «Compromís pels Països Catalans». I convidarem a altres forces i entitats que ens acompanyin a l’acte que veuen amb interès la necessitat de vertebrar els Països Catalans.

El que pretenem amb aquest acte, en el moment que comencem a debatre sobre la construcció d’estructures d’estat, a definir el model de país i sorgeixen tot d’iniciatives per impulsar un debat constituent sobre la futura República Catalana; és que els Països Catalans no caiguin en l’oblit i prenguin tot el protagonisme en el nostre Full de Ruta nacional des del primer instant.

Anoteu-vos el pròxim 28 d’abril, doncs, a les vostres agendes. És necessari visualitzar i aprofundir el debat sobre com relligar el conjunt de la nostra nació dins el procés sobiranista que viu el Principat de Catalunya i com impulsar en la resta de territoris dels Països Catalans processos semblants.

Us preguem que ens ajudeu a fer difusió del debat.

Targeta d’invitació Cartell acte

La Diada de Mallorca reivindica els Països Catalans

“Els Països Catalans decidim autodeterminació“ Amb aquest lema la plataforma 31-D ha fet una crida a sortir als carrers de Palma avui, vigília de la Diada de Mallorca per reivindicar el dret a decidir dels catalans. La marxa arrenca a les sis del vespre del passeig del Born de Palma i anirà fins a la plaça del Tub. D’aquesta manera culmina un farcida agenda d’actes que van començar fa més d’una setmana per commemorar la festa de l’estendard.

La plataforma 31-D integrada per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Esquerra Republicana, Grup Blanquerna, Iniciativa Verds, PSM-Entesa, JEN-PSM, JERC, STEI-i i Ateneu Pere Mascaró és l’encarregada d’organitzar cada 30 de desembre la manifestació unitària de la Diada. Per altra banda, les organitzacions de l’Esquerra independentista (ARRAN, SEPC, Alerta Solidària i Endavant) aplegades a l’Esquerra Independentista de Mallorca (EIM) convoquen al mateix lloc i hora una altra manifestació sota el lema ”Desobeïm. Per uns Països Catalans socialistes i feministes“.Enguany, s’hi afegeix el tercer centenari de la resistència mallorquina contra les tropes borbòniques l’any 1715.

A la mateixa hora a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou, hi actuaran els grups Arreu, Per Força i Xarxa i també hi haurà música a càrrec de diversos disc-jòqueis.